Treballs de difusió i catalogació de patrimoni

El coneixement i la protecció i del patrimoni és una feina coral, que es treballa amb equips pluridisciplinaris. Amb la recerca, el treball de camp, l’anàlisi arquitectònica i la documentació aconseguim catalogar, preservar i transmetre la nostra herència més preuada.

2024: Elaboració d’un estudi històric de les Escoles Velles de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental)

Contracte de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans a través de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, per a l’elaboració d’un estudi històric del conjunt de les escoles velles de Palau-solità i Plegamans, projectades el 1933 pels arquitectes Josep Torres Clavé i Josep Lluís Sert López, membres fundadors del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània, GATCPAC.
L’Escola de Palau-solità i Plegamans es va projectar seguint els postulats de l’Escola Nova formulats durant el govern de la República, i va representar un model d’èxit que es va replicar posteriorment en altres localitats.
La seva arquitectura, adequada a la nova pedagogia dels anys trenta, s’ha conservat fins avui com un equipament que continua donant servei al poble. L’estudi i posada en valor que ara es planteja contribuirà al coneixement i a la vinculació d’aquest patrimoni tan interessant com un testimoni d’uns valors i uns espais viscuts.

plegamans
Vallès occidental

2024: Redacció del Pla Especial i Catàleg de Patrimoni de Monistrol de Calders (Moianès)

Encàrrec de la Diputació de Barcelona per elaborar la principal eina de protecció i planificació del terme de Monistrol de Calders.

Aquest petit poble de la comarca del Moianès manté una estructura de vila tradicional al costat del riu, organitzada en tres barris que articulen el seu creixement. La Sagrera, el Poble d’Avall i el Poble d’Amunt, ajuden a explicar la seva evolució socioeconòmica i el valor de cada peça construïda i de cada racó natural. Al seu entorn masos pairals, molins, rescloses i elements singulars del paisatge componen l’escenari d’una vila que vol conservar el seu patrimoni com escenari vital. L’estudi, el treball de camp i el disseny de futures intervencions permetran conservar els seus valors com a signe de identitat.

MONISTROL DE CALDERS
MOIANÈS

2023: Treball de documentació i catalogació històrica de l’edifici de Ca l’Arpa de Sant Joan de Mollet, per la redacció del Pla Especial de Protecció.

Can Arpa és propietat de la família Arpa des de fa generacions. S’ha identificat un primer edifici vinculat a la família, datat al segle XVIII, situat en el camí Ral, just al davant de l’immoble actual objecte d’estudi. Aquell casal havia estat un hostal situat a peu de camí, que acollia els viatgers del camí Ral en competència amb l’Hostal Gran de Flaçà, situat en el mateix camí Ral, pocs quilòmetres més al nord. Posteriorment Ca l’Arpa va créixer en un nou cos al segle XIX, amb façana a la nova carretera construïda el 1856.
L’edifici ha passat per diverses etapes i funcions, des d’un hostal del segle XVIII al peu del Camí Ral, a fàbrica d’embotits, habitatge de la família i, actualment, projecte d’habitatges. Cadascun d’aquests moments ha deixat la seva empremta, que avui recuperem en la rehabilitació que estem plantejant.

Projecte de Fortià Arquitectes amb col·laboració amb l’arquitecte Anna Noguera @anna.noguera.arquitectura.

Ca L’Arpa
Sant Joan de Mollet

2023: Viatgem en el temps i refem la maleta de les dones al Museu

Recurs educatiu per a estudiants de Secundària, elaborat per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i destinat al Museu d’Història de Girona.

Una passejada pels racons del museu permet descobrir els objectes que algunes dones han deixat per revelar la seva presència. Aquests objectes desvetllen biografies amagades que porten a refer la història de la ciutat i trenar-la amb les vides de moltes dones, conegudes o anònimes. Finalment les preguntes i les conjectures culminen amb un nou relat del museu, amb totes les persones que hi ha deixat petjada. [Amb Erik Alonso i Júlia Ferrer]

MUSEU d’Història

2023: Redacció de la relació de béns a protegir, prèvia al catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Barberà del Vallès

Barberà del Vallès és un municipi del Vallès Occidental, que conserva en el seu patrimoni peces de primer ordre que expliquen la seva història fins l’actualitat. En serien exemples l’església romànica de Santa Maria, del segle XII, amb l’excepcional conjunt de pintures murals, el castell i les torres de defensa, els molins del Ripoll o el traçat dels carrers menestrals del segle XIX, al costat de vil·les que recorden el seu passat com a lloc d’estiueig.
L’objecte d’aquest document previ al Pla Especial és la protecció, la conservació, la investigació, la difusió i la patrimonialització de tots aquells béns que mereixen una protecció i una defensa especial, de manera que puguin ésser gaudits pels seus habitants i els puguem trametre en les millors condicions a les generacions futures.

barberà del vallès
vallès occidental

2023: Revisió i Documentació de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya a la Cerdanya

Amb Fortià Arquitectes hem actualitzat les fitxes dels 301 elements arquitectònics inventariats a la Cerdanya. Aquesta feina, complementària del treball de camp i la descripció detallada de cada element, ha consistit en revisar el relat històric actualitzant les intervencions dels darrers anys, i enriquint la bibliografia relacionada amb aquest patrimoni singular.

Cerdanya
Arquitectura

2023: Pla Especial de protecció del patrimoni de la fàbrica de fils “El Pino” (“La Fabriqueta”) del Masnou (Maresme)

La Fabriqueta del Masnou és un edifici construït pel capità de vaixell retirat Josep Bosch Fontrodona el 1902. Va néixer com a fàbrica de gèneres de punt “La Cometa” i va acabar la seva trajectòria com a dipòsit de documents de l’Arxiu Municipal. Entremig va ser escola, caserna, refugi, església i fàbrica de fils de cosir “El Pino”. Actualment l’Ajuntament del Masnou vol recuperar l’edifici com equipament ciutadà. Per això ha encarregat a Fortià Arquitectes el Pla Especial de Protecció. Endinsar-nos en la seva història i promoure la seva recuperació per reteixir els vincles amb la comunitat, és tot un repte.

MASNOU
MARESME

2023: Pla Especial de Protecció del Patrimoni i Catàleg de La Bisbal d’Empordà (Baix Empordà)

La Bisbal, capital de comarca del Baix Empordà articula un territori ric en elements patrimonials immobles, mobles i naturals. Com a població, esdevé representativa de la història del país, pels vestigis històrics de totes les èpoques i totes les cultures que hi han conviscut.
Des de l’arqueologia a l’etnologia, sovint enregistrades en la seva arquitectura, podem refer el camí de la seva història per preservar la seva identitat. La Bisbal és el castell del bisbe, el convent de Sant Francesc, el Call, les terrisseries, les cases burgeses i indianes, i les vivendes menestrals, al costat d’operacions de volada com les voltes construïdes al segle XIX. Avui el seu teixit urbà i el seu entorn natural al peu de les Gavarres mereixen un estudi integral que articuli el seu futur. El Pla Especial iniciat ha de ser la millor eina per posar fil a l’agulla i fer girar el torn de la història des del coneixement i la voluntat.

La bisbal d’empordà

2023: Pla Especial de Protecció del Patrimoni i Catàleg de Béns Bagà (Berguedà)

El municipi de Bagà, al Berguedà, va ser durant molt de temps una conca minera important a redós del Pirineu. Avui és la porta d’entrada a Catalunya pel túnel del Cadí i conserva una estructura urbana molt definida amb bons exemples d’arquitectura de muntanya. Vivendes populars i burgeses, al costat de santuaris, fonts i camins ancestrals. El catàleg de patrimoni ha de ser l’eina per protegir tota aquesta riquesa i preservar la singularitat del poble.

BAGÀ

2023: Pla Especial de Protecció de les Mines d’Aigua del Masnou (Maresme)

L’Ajuntament del Masnou té la voluntat de preservar i millorar amb criteris de sostenibilitat el patrimoni ciutadà que conforma la xarxa de mines d’aigua de la població, iniciada al segle XVIII. Amb aquest objectiu ha encarregat un Pla Especial que defineixi la protecció d’aquesta infraestructura fent viable el seu aprofitament i assegurant-ne la conservació patrimonial.

MASNOU
mines d’aigua

2022: Elaboració del Pla Director del Monestir de Sant Esteve de Banyoles (Pla de l’Estany)

L’Ajuntament de Banyoles va proposar a l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural ICRPC l’elaboració del Pla Director del Monestir de Sant Esteve de Banyoles.

L’encàrrec ha consistit en l’estudi històric i artístic del patrimoni moble i immoble i també del patrimoni immaterial que relaciona el monestir amb Banyoles. La descripció d’una relació de més de 1000 anys entre els cenobi benedictí i la vila sorgida al seu redós ha portat a l’elaboració d’una proposta d’usos culturals i tractament urbanístic i arquitectònic per definir l’encaix del monestir amb la Banyoles del segle XXI.

MONESTIR DE SANT ESTEVE
BANYOLES

2022: Pla Especial de Protecció del Patrimoni i Catàleg de Béns de Viladecans (Baix Llobregat)

Viladecans és una ciutat nascuda entre la serra de Miramar i la marina de Delta del Llobregat. Poblada des de la prehistòria va créixer entre dues rieres i un camí ral que sortia de Barcelona cap el sud.

Viladecans va ser una població agrícola fins el segle XX, caràcter que es va accentuar amb la colonització de la marina al segle XVIII. L’auge de l’agricultura de regadiu va portar les primeres onades migratòries a la vila. Successivament, nous viladecanencs van arribar per treballar-hi, especialment a l’empresa Roca Radiadors, a partir de 1920.
Així Viladecans s’ha fet gran i aquest treball n’estudia la configuració intentant preservar-ne la fesomia i el seu patrimoni per les generacions futures.

VILADECANS

2022: Declaració com Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) el nucli antic de Llívia

El Departament de Cultura va encarregar a Fortià Arquitectes la revisió i estudi de la delimitació de l’àmbit del Nucli Històric de Llívia inclòs en el BCIN.

El treball va consistir en l’anàlisi de la trama històrica del nucli, identificant les seqüències de creixement, els espais públics i les tipologies dels edificis singulars.

Al mateix temps es va dur a terme un estudi de les tipologies constructives tradicionals, per determinar la composició de volums, materials i acabats. Concretament l’estudi també va servir per identificar les eres cerdanes inscrites en la trama urbana i valorar-ne el seu estat de conservació.

LLívia

2021: Elaboració d’un relat sobre diversos objectes de la col·lecció del Museu d’Història de Girona.

Exposició dedicada a objectes del museu singularitzats en la seva subjectivitat. Segueix la idea de “les coses que foren” expressada per Carles Rahola a l’article “Elogi d’una capsa de música” publicat a l’Autonomista el 2 de desembre de 1931.

Museu d’història
Girona

2021: Estudi històric del barri d’Alella de Mar del Masnou (Maresme) per la revisió del Pla General.

Entre Alella i el Masnou un antic barri vora el mar, a peu del camí ral cap a Barcelona, s’ha conservat en la seva configuració original i el seu caràcter singular. Aquesta especificitat mereixia la seva protecció com a patrimoni.

L’encàrrec a Fortià Arquitectes va consistir en l’estudi històric i constructiu per seva catalogació i protecció en el marc de la revisió del Pla General. El treball va consistir en la visita i treball de camp, per valorar i documentar in situ el conjunt, la recerca bibliogràfica i cartogràfica d’antecedents i la redacció de la corresponent memòria justificativa del valor patrimonial del conjunt.

ALELLA de mar
MASNOU

2020: Pla Especial de Protecció del Patrimoni i Catàleg de Béns de Seva (Osona)

Fruit de les circumstàncies històriques, el terme de Seva té una configuració complexa, definida per el nucli urbà d’origen medieval, entorn a l’església i la Sagrera, el nucli de Sant Miquel de Balenyà, crescut vora l’estació de tren a principis del segle XX i desenvolupat i urbanitzat a partir dels anys 50, i les urbanitzacions, amb una estructura de xalets dispersos. A més d’aquests nuclis consolidats, trobem un seguit de pairalies i petites masies escampades per tot el territori entre la plana i la muntanya.

L’encàrrec a Fortià Arquitectes va consistir en l’anàlisi de la població des d’un punt de vista històric, arquitectònic i urbanística per elaborar-ne el Pla Especial de Protecció del Patrimoni i el Catàleg de Patrimoni.

OSONA

2020: Declaració de BCIN del Cementiri Modernista de Lloret de Mar (La Selva)

El cementiri de Lloret de Mar, promogut a finals del segle XIX pels lloretencs que havien fet fortuna a Amèrica, ha esdevingut un barri modernista dins la ciutat dels morts.

Els millor arquitectes i artistes del moment van ser convocats a dissenyar tombes, panteons i hipogeus per els cognoms més il·lustres de la població. Així podem contemplar obres de Puig i Cadafalch, Ismael Smith o Bonaventura Conill Montobbio, entre d’altres.

L’encàrrec a Fortià Arquitectes va consistir en l’anàlisi històrica i material de tot el conjunt i l’elaboració del corresponent informe per l’expedient de catalogació com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) del conjunt.

LLORET de mar
cementiri modernista

2019: Idea i desenvolupament de la visita guiada La Casa Masó amb ulls de dona, a la Fundació Rafael Masó. 2019.

CASA MAsó
RAFAEL MASÓ

2019: Pla Especial de Protecció del Patrimoni i Catàleg de Béns de l’Escala (Alt Empordà)

Deixant de banda Empúries i Sant Martí d’Empúries, l’origen del poble de l’Escala el trobem al segle XVI en un primer establiment de barraques de pescadors lligat a Sant Martí d’Empúries. Poc a poc va anar creixent i la despoblació d’Empúries en part per l’obsolescència del port va portar a la puixança de L’Escala.

L’encàrrec a Fortià Arquitectes va consistir en l’anàlisi de la població des d’un punt de vista històric, arquitectònic i urbanística per elaborar-ne el Pla Especial de Protecció del Patrimoni i el Catàleg de Patrimoni.

l’ESCALA

2018: Pla Especial de Protecció del Patrimoni i Catàleg de Béns del Papiol (Baix Llobregat)

Algunes poblacions tenen escrit en la seva situació geogràfica el seu destí i amb ell la seva trajectòria històrica. El Papiol seria un d’aquests casos. Allà on s’ajunten el riu Llobregat, amb la riera de Rubí, va néixer un corredor natural vigilat per turons a banda i banda del riu. En un d’aquests turons el castell va ser l’embrió d’una població que ha passat per etapes històriques ben diverses que hi han deixat petjada.

El treball de Fortià Arquitectes va consistir en l’anàlisi del patrimoni construït, cultural i natural del Papiol de cara a l’elaboració del corresponent Pla Especial de Protecció del Patrimoni i el Catàleg de Patrimoni com a eina de gestió i planejament.

PAPIOL
BAIX llobregat

2018: Coordinació del cicle de Conferències: En l’espai llegim el temps, arquitectures molt viscudes al Cassà del segle XX.

El cicle presenta la relació de convivència entre les diverses arquitectures públiques i la vida que acullen.
Va consistir en set sesions, a càrrec de Josep Ferrer, Joaquim Nadal, Pere Bosch, Sílvia Cañellas, Núria Gil, Anna Santolària, Enric Bagué, David Pujol i Pep Vila, on cada especialista va saber combinar l’erudicció de la recerca amb la vivència més personal dels diferents espais.

ARQUITECTURA PÚBLICA
CASSÀ

2010-2012: Elaboració del Cens d’Arxius de la comarca del Gironès, Generalitat de Catalunya

Treball de camp i elaboració 338 fitxes de tots els arxius públics i privats existents a la comarca del Gironès. Realitzat amb Gemma Domènech 2010-2012

CENS
giRONÈS