REVISTA DE GIRONA ALTRES ARTICLES Congressos i Jornades

Revista de Girona

Josep Maria Marquès, visions des de la crisàlide. pp.78-80 a Dossier. Tresors del bisbat de Girona. El patrimoni cultural diocesà en el segle XXI. Núm.345. Juliol-agost 2024. pp.78-80.
Noves sociabilitats en vells espais: casino i ateneus del segle XXI. [Coordinació del Dossier] Núm. 344. Maig-Juny 2024. pp. 66-67.
El present amb ànima d’ateneu. Dossier. Noves sociabilitats en vells espais: casino i ateneus del segle XXI. Núm. 344. Maig-Juny 2024. pp. 68-71.
Mario Zucchitello, l’italià volgudament arrelat a Tossa. [Entrevista] Núm. 343. Març-Abril 2024. pp. 14-22.
Sortir de casa per tastar la llibertat. L’esbarjo femení en el primer terç del segle XX. Núm. 341. Novembre-Desembre 2023. pp. 70-73.
Tardes de cafè i vespres de revetlla: el casino com a lleure autogestionat. Núm. 341. Novembre-Desembre 2023. pp. 74-77.
Fèlix Castillo Salinas, pediatre. [Entrevista] Núm. 339. Juliol-Agost 2023. pp. 14-21.
De Charlottenburg (Berlín) a Tossa, Els Mërlander i el dancing Buen Retiro, la petjada alemanya en l’inici del turisme a la Costa Brava. Núm. 338. Maig 2023. pp. 50-54. [Amb Eloi Ferrer Gil]
La ciutat de la nostra vida. Ressenya de: Sastre, Narcís. Girona XX-XXI: Geografia urbana d’una ciutat en moviment. Núm. 335. Novembre 2022.
Vides il·lustres entre quatre parets. Ressenya de Romaní, Daniel. Cases amb història. Núm. 334. Octubre 2022.
Girona, una mirada des de Tolosa de Llenguadoc. Petita crònica de les incursions d’una associació cultural francesa a la Girona de 1910. Núm. 330. Gener 2022. pp. 66-71.
Quan el metge és la doctora. La feminització de la medicina [Dossier] Núm. 330. Gener 2022. pp. 76-77.
Les germanes Maria del Carme i Pilar Bruguera Sàbat. Núm. 330. Gener 2022. p. 91.
Maria Oliveras Collellmir, una autoritat en anestesiologia. Núm. 330. Gener 2022. p. 94.
El paradís perdut d’un gironí entranyable [Narcís Jordi Aragó] Núm. 323. Novembre 2020.
La via gironina de l’assistència als malalts mentals. [Dossier] Núm. 321. Juliol 2020
Cases que fan ciutat. La Casa Valls del carrer del Carme, una vila clàssica a l’entrada de la ciutat de Girona, obra de Josep Esteve Corredor. Núm. 320. Maig 2020.
Cadaqués, la història pel forat de la clau. Ressenya de Quesada, Santiago. La història del Casino de Cadaqués (1939- 2017). Núm. 319. Març 2020.
Dr. Joan Torras Culubret: “Estic més incòmode amb la societat que no pas amb el psiquiàtric” [Entrevista Rosa Maria Gil i Toni Vilà] Núm. 313. Març 2019.
Més que una restauració. Ressenya de: Padrosa, Inés. La reforma de l’església i el convent del Carme de Peralada (1875-1895). Núm. 312. Gener 2019.
Josep Puig i Cadafalch i Rafael Masó, la recuperació dels Banys Àrabs. Núm. 307. Març 2018.
Del misteri a la revelació. Cent anys després de la seva mort, descobrim l’entorn estètic i creatiu de Fidel Aguilar. Núm, 304. Setembre 2017.
Amb la càmera a la motxilla, retrat d’un país inèdit a principis del segle XX. Núm. 304. Setembre 2017.
Joan Subias Galter, les raons d’una vida. Ressenya de Nadal Farreras, Joaquim Joan Subias Galter (1897-1984). Dues vides i una guerra. Institut d’Estudis Catalans Barcelona. Núm. 304. Setembre 2017.
And the winner is…Aranda, Pigem i Vilalta. Núm. 302. Maig 2017.
Bosch Capdeferro arquitectes. Núm. 301. Març 2017.
Darrera estació d’un viatge reiniciàtic. Ressenya de Sabaté, Alba, L’hotel blanc de la platja. Núm. 301. Març 2017.
Generositat declinada en clau domèstica. La Fundació Rafael Masó, vides trenades vora el riu. Núm. 299. Novembre 2016.
Talent gironí a la Biennal de Venècia. Núm. 299. Novembre 2016.
Els inicis de l’obra cultural de La Caixa. Bibliotecàries, polítics, intel·lectuals i banquers al servei de la cultura i del progrés. Núm. 298. Setembre 2016.
Un rector al paradís blau. Ressenya de Carreres i Péra, Joan Tossa. Fulls de calendari. Cròniques viscudes d’un rector de la costa. Núm. 298. Setembre 2016.
De pobres a malalts, d’acollits a ciutadans. L’Hospital de Santa Caterina. Núm. 297. Juliol 2016.
Disseny interior, homeopatia i construcció. Núm. 296. Maig 2016.
Dissenyar i projectar la vida. Núm. 294. Gener 2016.
Patrimoni, objecte directe per a molts predicats. Núm. 292. Setembre 2015.
Calzes, retaules, vencedors i vençuts. Ressenya de Nadal Farreras, Joaquim; Domènech Casadevall, Gemma Patrimoni i guerra. Girona 1936-1940. Núm. 291. Juliol 2015.
La Devesa, el parc de les voluntats. Núm. 290. Maig 2015.
Joan Maria de Ribot. Un arquitecte entre Jujol i Sartoris. Núm. 288. Gener 2015.
Arquitectures: premis, balanços i previsions. Núm. 286. Setembre 2014.
La Casa Acerbi. Tossa, 1945. Núm. 284. Maig 2014.
La Bauhaus a la Babel de les Arts. Núm. 284. Maig 2014.
Vetllant Catalunya des d’Europa. Ressenya de Folch i Torres, Joaquim Llibre de Viatge (1913-1914). Núm. 283. Març 2014.
Històries de cantonades. Núm. 282. Gener 2014.
Memòria de pedra de la Pia Almoina. Núm. 282. Gener 2014.
Arquitectura, compromís i memòria, presents. Ressenya de Domènech, Gemma: Emili Blanch Roig (1897-1996). Núm. 281. Novembre 2013.
Santa Caterina, al servei de la memòria. Núm. 280. Setembre 2013.
De l’Escola de S’Agaró al S’Agaró Hotel, Núm. 280. Setembre 2013.
Bosch, Gaudí i Calatrava, entre el passat i el futur. Núm. 278. Maig 2013.
La història de l’Àngela Clos, retrat d’una recerca. Ressenya de Saurí, M. Concepció: Àngela Clos Batlle, la primera regidora. Núm. 278. Maig 2013.
Arquitectura històrica, problemes a la vista. Núm. 276. Gener 2013.
Casinos, cafè i cultura.[Dossier] Núm. 276. Gener 2013.
Cafè i cultura per arreglar el món. Núm. 276. Gener 2013.
L’arquitectura com a temps viscut. Núm. 275. Novembre 2012.
Entre el goig i la barbàrie. Núm. 274. Setembre 2012.
Per sanar el cos i l’esperit. Núm. 274. Setembre 2012.
L’hora dels liquidàmbars. Núm. 273. Juliol 2012.
Arquitectura + [Història + Patrimoni]. Núm. 272. Maig 2012.
Can Masó. Tot un món en una casa. Núm. 271. Març 2012.
Llocs i enllocs. Núm. 270. Gener 2012.
Com les ratlles de la mà. Núm. 269. Novembre 2011.
Arquitectura i cultura. Núm. 268. Setembre 2011.
Bioarquitectura. Núm. 267, Juliol 2011.
Qui és qui en arquitectura. Núm. 266. Maig 2011.
A Sant Narcís, canvi generacional. Núm. 265. Març 2011.
Qui és qui en urbanisme. Núm. 264. Gener 2011.
El pols i la pols del temps. Núm. 263. Novembre 2010.
Club Med: cap de lluç o cua de sardina? Núm. 262. Setembre 2010.
Jardins i parcs públics. [Dossier] Núm. 262. Setembre 2010.
Un racó per a la nostàlgia: els jardins perduts. Núm. 262.Setembre 2010.
De la N-II al PMU13. Núm. 261. Juliol 2010.
Gaudeamus igitur. Núm. 260. Maig 2010.
Full de ruta. Núm. 259. Març 2010.
Construint identitats a París. Núm. 258. Gener 2010.
Arquitectures llegides i viscudes. Núm. 257, Novembre 2009.
L’arquitectura racionalista. Núm. 257. Novembre 2009.
Fotografia i arquitectura. Núm. 256. Setembre 2009.
El que diuen les pedres i el que volem escoltar. Núm. 255. Juliol 2009.
Danés, l’arquitectura i el país. Núm. 254. Maig 2009.
El que la mar et dóna, la mar t’ho pren. Núm. 254. Maig 2009.
Premonicions, intuïcions o casualitats. Núm. 253. Març 2009.
Una guia de butxaca i de motxilla. Núm. 252. Gener 2009.
Ciutats amb arrítmies. Núm. 252. Gener 2009.
Girona i l’arquitectura psiquiàtrica catalana. El sanatori de Salt, Rafael Masó i els seus amics de Barcelona… Núm. 252, Gener 2009.
Urbanitzar les urbanitzacions. Núm. 251, Novembre 2008.
Entre la república i el nou règim. Núm. 251. Novembre 2008.
La Coma-Cros, factoria cultural. Núm. 250, Setembre 2008.
Passejant la memòria. Núm. 246. Gener 2008.
La Selva. L’intangible, retratat. Núm. 246. Gener 2008.
Llebrers, com el palmell de la mà. Núm. 243. Juliol 2007.
Fer de la necessitat una virtut. Núm. 242. Maig 2007.
Rafael Masó i el seu món (1). La geografia física de Rafael Masó. Núm. 239. Novembre 2006.
Rafael Masó i el seu món (2). La geografia humana. Col·laboradors, clients i amics. Núm. 239. Novembre 2006.
Rafael Masó i el seu món (3). Rafael Masó. Un home del segle XX. Núm. 239. Novembre 2006.
Locus Amoenus. Es Codolar de Tossa. Núm. 239. Novembre 2006.
Cor d’exiliats. Núm. 238. Setembre 2006.
L’arquitectura escolar pública (1). A tall de presentació. [Dossier] Núm. 232. Setembre 2005.
L’arquitectura escolar pública (2). Escoles de paper, el reflex de moltes precarietats. Núm. 232 Setembre 2005.
Tossa, el camí dels Cars. Núm. 231. Juliol 2005.
Pelayo Martínez, arquitecte de l’Empordà (2). Apunts a una biografia. Núm. 228. Gener 2005.
Pelayo Martínez, arquitecte de l’Empordà (1). Núm. 228. Gener 2005.
Inventar l’arquitectura…i van set. Núm. 227. Novembre 2004.
El Parc Hospitalari Martí i Julià. Un equipament del segle XXI. Núm. 223. Març 2004.
Santa Caterina, preexistències i sinergies. Núm. 220. Setembre 2003.
Amb l’aigua, un piló de coses més. Núm. 220. Setembre 2003.
Entrevista Joan M. De Ribot, molta arquitectura i més memòria. Núm. 219. Juliol 2003.
Sant Narcís, geografia del record. Núm. 219. Juliol 2003.
Ricard Giralt Casadesús, l’arquitectura com a actitud (1). Ricard Giralt Casadesús, notes a una biografia. Núm. 210. Maig 2001.
Ricard Giralt Casadesús, l’arquitectura com a actitud (2). L’herència documental. Núm. 210. Maig 2001.
Josep Puig i Cadafalch i la ciutat de Girona. Núm. 208. Gener 2001.
Homenatge a Carles Cassú. Núm. 205. Juliol 2000.
Premis d’arquitectura de les comarques de Girona 2000. Núm. 204, Maig. 2000.
Fargnoli recopilat per Masó. Núm. 202. Gener 2000.
Els dibuixos de Vayreda. Núm. 202. Gener 2000.
Una obra ben construïda: l’arxiu dels arquitectes. Núm. 197, Març 1999.
La col·lecció fotogràfica de mossèn Josep M. Albert (1930 – 1960). Núm. 168, Juliol 1995. [Amb Eva Astarloa]
Les guies dels arxius. Núm. 143. Maig 1991.

Altres articles

Ricard Giralt Casadesús, arquitecte. Diccionari d’artistes catalans, valencians i balears editat pel MNAC i l’IEC. 2024.
El Garatge Forné, per exemple. Diari de Girona, 2 de març de 2024.
Les muralles de Tossa, fil d’Ariadna de la imatge turística de la vila (1801-1936). Quaderns de la Selva, 35. 2023. pp. 67-84.
Posar un plat a taula quan a plaça no hi ha res. Estratègies de proveïment durant la Guerra Civil i la Postguerra a Girona. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 2023, Vol. 64, pp. 55-76.
Llegint entre línies. Ressenya de JIMÉNEZ SUREDA, Montserrat. Mariposas, brujas, conjuros, doncellas y caballeros andantes. El miedo en el cine, la arquitectura y otras manifestacions culturales referides al Antiguo Régimen. eHumanista. Journal of Iberian Studies, 54 (2023): 368-370. Universitat de Santa Bárbara. Califórnia. ISSN 1540 5877
Gérone, un regard de Toulouse. Brève chronique des incursions du groupe des Toulousains de Toulouse a Gérone en 1910. L’Auta. Histoire, Arts et Lettres en Midi toulousain. 5è sèrie. Núm. 139. Novembre 2022.pp. 350-360.
El somni del Cuerpo de Arquitectos Municipales de España, una experiència associativa professional de clara voluntat tecnocràtica 1928-1950. Recerques, 80 (2022). pp- 31-54.
De la caritat d’antic Règim a la beneficència pública contemporània: el pas de pobres a ciutadans en els segles XIX i XX . Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Volum LXI. 2020.. pp. 109-134.
Del plat a la pàgina escrita. Els receptaris i les notes de cuina, rebosteria, conserves i adrogueria de la família Masó-Aragó de Girona . Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 2018, Vol. 59, pp. 493-568.[Amb Pep Vila]
De l’exclaustració als nous usos. La memòria dels sis convents gironins. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 2016, Vol. 57, p. 77-102, [Amb Gemma Domènech].
Associacionisme a Girona al segle XX. Suplències amb moltes declinacions particulars. Plecs d’història local, 2016, Núm. 161, p. 2-4.
Los mataderos en Cataluña: una arquitectura industrial al servicio de la salud pública. X Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya. 2016. pp. 271-380. [Amb Gemma Domènech i Joaquim M. Puigvert]
Ricard Giralt Casadesús, un noucentista transversal (1884-1970). Arquitectura, urbanisme i municipi a la Catalunya del segle XX. Annals de l’Institut d’Estudis Catalans.Vol. 46 (2015). pp. 447-470.
La missió dels arquitectes municipals en la funció pública contemporània. Plecs d’història local, 2014, Núm. 152, p. 2-4.
La descoberta dels Pirineus a partir de dos fons fotogràfica conservats a l’Arxiu Històric del Col·legi d’arquitectes de Girona. Joan Xicart Rigual i Rafael Masó Valentí. IBIX. Annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, 2012, núm. 2010-2011, p. 103-119. [Amb Gemma Domènech]
Josep Claret, combat per la Nova arquitectura. Gazeta, 2010, pp, 55-59. [Amb Gemma Domènech]
Escoles republicanes, molt més que aules i infants» Plecs d’història local, 2009, Núm. 132, p. 11-15,
Enric Mirambell, retrats de ciutat. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 49 (2008) pp. 135-151. [Amb Gemma Domènech]
L’Any Masó des de Sant Narcís. El Despertador núm. 13, 2007.
Any Masó. Cent anys d’arquitecte. Mnemòsine, Núm. 3, 2006. pp. 245-254. [Amb Gemma Domènech]
L’Alt Empordà: terra de col·leccionistes. Plecs d’història local, 1992, Núm. 40, p. 610-613,
Azemar a l’arxiu històric municipal. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 1990, Vol. 23, p. 351-354,
Benvingut, l’Estoig. Plecs d’història local, 1990, Núm. 26, p. 380-381.

Congressos i jornades

“L’activisme de les dones Masó de Girona, una estela de modernitat entre la pietat i la cultura. 1900-1936.” International Congress on Gender Perspective and Feminisms. Social Movements and political Estrategy. Cornellà de Llobregat. 11th-12th December, 2023.
“Anàlisi d’una memòria recuperada. De l’heroïna a la dona normal. L’exemple de Maria Heras Duxans” Jornada d’Estudi. 150 anys de la Crema de Tortellà”. Tortellà. 2023.
Mujeres novecentistas en acción. La fundación de la Biblioteca Popular per a la Dona y del Institut de la Dona que Treballa en Girona. 1918-1936. Congreso Internacional “Contemponáneas: Políticas, trabajadoras y hacedoras de sociedad.” Santiago de Compostela. 20 i 21 octubre, 2022.
Y ellas también contaban. Una aproximación al relato completo de la familia Masó a través del legado femenino. 1830-2015. Jornades “Cases museu, una mirada de gènere i classe”. València, Subdirección General de Museos Estatales. Ministerio de Cultura y Deporte.Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries-Universitat de València. València. 2022.
GIL TORT, Rosa Maria De l’arquitecte lliberal a l’arquitecte laboral al llarg del segle XX. La Mutua del CAME i la previsió social dels arquitectes. Comunicació al Congrés Internacional Herències/Legacies. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. 20-22 juny 2022.
El Hospital de Santa Caterina de Girona, retrato de un hospital barroco. Simposio Internacional VI·Abrils de l’Hospital « Redes hospitalarias: historia, economía y sociología de la sanidad », Simposio Internacional VI·Abrils de l’Hospital « Redes hospitalarias: historia, economía y sociología de la sanidad », Saragossa. 2017.
Arquitectes i enginyers, la mirada històrica sobre una idea de progrés. Jornada d’estudi. L’Obra Pública i els seus Professionals (S. XVIII-XX) : biografies, projectes, impacte modernitzador = Jornada de estudio La Obra Pública y sus Profesionales (S. XVIII-XX) : biografías, proyectos, impacto modernizador. Tossa de Mar. Centre d’Estudis Tossencs. 2017.
Harina, capital y arquitectura en la Girona de principios de siglo XX. IV Seminario Internacional sobre Patrimonio de la Arquitectura y de la Industria ‘Agroindustria’. Paisaje y Patrimonio de la Industria de la alimentación. Madrid. 2017. [Amb Gemma Domènech]
Los mataderos en Cataluña: una arquitectura industrial al servicio de la salud pública. X Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona. Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, 2017. pp. 371-380.
De l’exclaustració als nous usos. La memòria de sis convents gironins. V Congrés d’Història de Girona. Monestirs i convents a Girona. Commemoració del mil·lenari del Monestir de Sant Daniel. Girona. 2015. [Amb Gemma Domènech]
Ricard Giralt Casadesús (1884-1970) Un noucentista transversal. Arquitectura, urbanisme i municipalisme a la Catalunya del segle XX. I Simposi Internacional sobre el Noucentisme. Barcelona i Sitges. 2014.
La missió dels arquitectes municipals en la funció de l’administració pública contemporània. XIV Jornades d’Història del Treball: Les Professions liberals a Espanya, 1850-1950.Universitat de Barcelona, 2014.
El Archivo de la Demarcación de Girona del Colegio de Arquitectos: Un archivo de archivos para documentar la arquitectura. 1st. European Conference on Architectural Archivist and Cultural Management. Bilbao. 2011
La descoberta dels Pirineus a partir de dos fons fotogràfics conservats a l’Arxiu Històric del Col·legi d’arquitectes de Girona. Joan Xicart Rigual i Rafael Masó Valentí. VII Col·loqui d’Estudis Transpirinencs:Els Pirineus visitats: del segle XVIII a l’actualitat. La descoberta dels Pirineus: dels balnearis a l’excursionisme. Salardú. 2011.
La funció pública dels arquitectes municipals en el pas del segle XIX al XX. XIV Jornades d’Història del Treball. Organitzades pel Grup de Recerca Treball Institucions i Gènere. Barcelona, 2014.

Articles

Revista de Girona

Altres articles

Congressos i jornades

Contacte