L’arquitectura és un art, la qual cosa li atorga una voluntat de fer bell allò que ha de ser útil. S’hi valora la bellesa discreta, aquella que ens commou sense estridències, que perdura i que sap estar en el lloc que li pertoca.
Saber estar, dos verbs tan simples i sovint tant difícils de conjugar. A vegades, tal com deia el mateix Antoni Gaudí, ser original és retornar als orígens.I precisament això va fer l’arquitecte, per mi encara desconegut, que el 1904 va projectar l’Hotel Cuba al l’entrada del barri de Santa Catalina de ciutat de Palma. Aquell mateix any, 1904, Antoni Gaudí desembarcava a l’illa per intervenir en la restauració de la Catedral. Santa Catalina era aleshores el barri dels pescadors de Palma i encara avui conserva aquell regust salat, de cases populars, colors nets i carrers amables, avui transitats per hipsters que hi fan el vermut a les voreres i compren queviures al seu mercat.
Però tornant al nostre hotel, l’arquitecte va voler donar un cert aire monumental a aquell hostal de viatjants i estraperlistes, i ho va fer amb ornaments neoàrabs i un estudi acurat del remat de façana en cantonada.
Gairebé segur que l’arquitecte degué estudiar el programa que el projecte requeria i, sobretot, va estudiar l’entorn. D’això no en tenim cap dubte. I gairebé ens l’imaginem passejant vora muralla, madurant la seva idea a l’ombra del baluard de Sant Pere, manllevant la idea a l’enginyer Giacomo Pareano que, al segle XVI va dissenyar aquell bastió de la muralla que precisament clourà la ciutat fins a principis dels segle XX.
Mallorca te una arquitectura magnífica, amb un ventall cronològic i tipològic riquíssim, que mereix molta més atenció, coneixement i sobretot protecció. Es de lamentar la poca cura del seu patrimoni, el desori urbanístic, especialment en els límits urbans de Palma i, sobretot, la pregona manca de informació sobre el seu patrimoni, sobretot si volem anar més enllà de la llista tòpica i previsible de la dotzena d’edificis que s’esmenten en la majoria dels repertoris consultats.