Revista de Girona

• Tossa, paradís o refugi. Núm. 347. Novembre-Desembre 2024. p. 103.
• Tossa, més enllà de la postal, Núm. 346. Setembre-Octubre 2024. p. 105
• Josep Maria Marquès, visions des de la crisàlide, a Dossier. Tresors del bisbat de Girona. El patrimoni cultural diocesà en el segle XXI. Núm.345. Juliol-Agost 2024. pp.78-80.
• Noves sociabilitats en vells espais: casino i ateneus del segle XXI. [Coordinació del Dossier] Núm. 344. Maig-Juny 2024. pp. 66-67.
• El present amb ànima d’ateneu. Dossier. Noves sociabilitats en vells espais: casino i ateneus del segle XXI. Núm. 344. Maig-Juny 2024. pp. 68-71.
• Mario Zucchitello, l’italià volgudament arrelat a Tossa. [Entrevista] Núm. 343. Març-Abril 2024. pp. 14-22.
• Sortir de casa per tastar la llibertat. L’esbarjo femení en el primer terç del segle XX. Núm. 341. Novembre-Desembre 2023. pp. 70-73.
• Tardes de cafè i vespres de revetlla: el casino com a lleure autogestionat. Núm. 341. Novembre-Desembre 2023. pp. 74-77.
• Fèlix Castillo Salinas, pediatre. [Entrevista] Núm. 339. Juliol-Agost 2023. pp. 14-21.
• De Charlottenburg (Berlín) a Tossa, Els Mërlander i el dancing Buen Retiro, la petjada alemanya en l’inici del turisme a la Costa Brava. Núm. 338. Maig-juny 2023. pp. 50-54. [Amb Eloi Ferrer Gil]
• La ciutat de la nostra vida. Ressenya de: Sastre, Narcís. Girona XX-XXI: Geografia urbana d’una ciutat en moviment. Núm. 335. Novembre-Desembre 2022.
• Vides il·lustres entre quatre parets. Ressenya de Romaní, Daniel. Cases amb història. Núm. 334. Setembre-Octubre 2022.
• Girona, una mirada des de Tolosa de Llenguadoc. Petita crònica de les incursions d’una associació cultural francesa a la Girona de 1910. Núm. 330. Gener-Febrer 2022. pp. 66-71.
• Quan el metge és la doctora. La feminització de la medicina [Dossier] Núm. 330. Gener -Febrer2022. pp. 76-77.
• Les germanes Maria del Carme i Pilar Bruguera Sàbat. Núm. 330. Gener-Febrer 2022. p. 91.
• Maria Oliveras Collellmir, una autoritat en anestesiologia. Núm. 330. Gener-Febrer 2022. p. 94.
• El paradís perdut d’un gironí entranyable [Narcís Jordi Aragó] Núm. 323. Novembre -Desembre 2020.
• La via gironina de l’assistència als malalts mentals. [Dossier] Núm. 321. Juliol-Agost 2020
• Cases que fan ciutat. La Casa Valls del carrer del Carme, una vila clàssica a l’entrada de la ciutat de Girona, obra de Josep Esteve Corredor. Núm. 320. Maig-Juny 2020.
• Cadaqués, la història pel forat de la clau. Ressenya de Quesada, Santiago. La història del Casino de Cadaqués (1939- 2017). Núm. 319. Març-Abril 2020.
• Dr. Joan Torras Culubret: “Estic més incòmode amb la societat que no pas amb el psiquiàtric” [Entrevista Rosa Maria Gil i Toni Vilà] Núm. 313. Març-Abril 2019.
• Més que una restauració. Ressenya de: Padrosa, Inés. La reforma de l’església i el convent del Carme de Peralada (1875-1895). Núm. 312. Gener-Febrer 2019.
• Josep Puig i Cadafalch i Rafael Masó, la recuperació dels Banys Àrabs. Núm. 307. Març-Abril 2018.
• Del misteri a la revelació. Cent anys després de la seva mort, descobrim l’entorn estètic i creatiu de Fidel Aguilar. Núm, 304. Setembre -Octubre 2017.
• Amb la càmera a la motxilla, retrat d’un país inèdit a principis del segle XX. Núm. 304. Setembre-Octubre 2017.
• Joan Subias Galter, les raons d’una vida. Ressenya de Nadal Farreras, Joaquim Joan Subias Galter (1897-1984). Dues vides i una guerra. Institut d’Estudis Catalans Barcelona. Núm. 304. Setembre-Octubre 2017.
• And the winner is…Aranda, Pigem i Vilalta. Núm. 302. Maig-Juny 2017.
• Bosch Capdeferro arquitectes. Núm. 301. Març-Abril 2017.
• Darrera estació d’un viatge reiniciàtic. Ressenya de Sabaté, Alba, L’hotel blanc de la platja. Núm. 301. Març-Abril 2017.
• Generositat declinada en clau domèstica. La Fundació Rafael Masó, vides trenades vora el riu. Núm. 299. Novembre -Desembre 2016.
• Talent gironí a la Biennal de Venècia. Núm. 299. Novembre-Desembre 2016.
• Els inicis de l’obra cultural de La Caixa. Bibliotecàries, polítics, intel·lectuals i banquers al servei de la cultura i del progrés. Núm. 298. Setembre -Octubre 2016.
• Un rector al paradís blau. Ressenya de Carreres i Péra, Joan Tossa. Fulls de calendari. Cròniques viscudes d’un rector de la costa. Núm. 298. Setembre-Octubre 2016.
• De pobres a malalts, d’acollits a ciutadans. L’Hospital de Santa Caterina. Núm. 297. Juliol -Agost 2016.
• Disseny interior, homeopatia i construcció. Núm. 296. Maig-Abril 2016.
• Dissenyar i projectar la vida. Núm. 294. Gener-Febrer 2016.
• Patrimoni, objecte directe per a molts predicats. Núm. 292. Setembre-Octubre 2015.
• Calzes, retaules, vencedors i vençuts. Ressenya de Nadal Farreras, Joaquim; Domènech Casadevall, Gemma Patrimoni i guerra. Girona 1936-1940. Núm. 291. Juliol -Agost 2015.
• La Devesa, el parc de les voluntats. Núm. 290. Maig-Juny 2015.
• Joan Maria de Ribot. Un arquitecte entre Jujol i Sartoris. Núm. 288. Gener-Febrer 2015.
• Arquitectures: premis, balanços i previsions. Núm. 286. Setembre-Octubre 2014.
• La Casa Acerbi. Tossa, 1945. Núm. 284. Maig-Juny 2014.
• La Bauhaus a la Babel de les Arts. Núm. 284. Maig-Juny 2014.
• Vetllant Catalunya des d’Europa. Ressenya de Folch i Torres, Joaquim Llibre de Viatge (1913-1914). Núm. 283. Març-Abril 2014.
• Històries de cantonades. Núm. 282. Gener-Febrer 2014.
• Memòria de pedra de la Pia Almoina. Núm. 282. Gener-Febrer 2014.
• Arquitectura, compromís i memòria, presents. Ressenya de Domènech, Gemma: Emili Blanch Roig (1897-1996). Núm. 281. Novembre-Desembre 2013.
• Santa Caterina, al servei de la memòria. Núm. 280. Setembre-Octubre 2013.
• De l’Escola de S’Agaró al S’Agaró Hotel, Núm. 280. Setembre -Octubre 2013.
• Bosch, Gaudí i Calatrava, entre el passat i el futur. Núm. 278. Maig-Juny 2013.
• La història de l’Àngela Clos, retrat d’una recerca. Ressenya de Saurí, M. Concepció: Àngela Clos Batlle, la primera regidora. Núm. 278. Maig-Juny 2013.
• Arquitectura històrica, problemes a la vista. Núm. 276. Gener-Febrer 2013.
• Casinos, cafè i cultura.[Dossier] Núm. 276. Gener-Febrer 2013.
• Cafè i cultura per arreglar el món. Núm. 276. Gener-Febrer 2013.
• L’arquitectura com a temps viscut. Núm. 275. Novembre-Desembre 2012.
• Entre el goig i la barbàrie. Núm. 274. Setembre-Octubre 2012.
• Per sanar el cos i l’esperit. Núm. 274. Setembre-Octubre 2012.
• L’hora dels liquidàmbars. Núm. 273. Juliol -Agost2012.
• Arquitectura + [Història + Patrimoni]. Núm. 272. Maig-Juny 2012.
• Can Masó. Tot un món en una casa. Núm. 271. Març-Abril 2012.
• Llocs i enllocs. Núm. 270. Gener-Febrer 2012.
• Com les ratlles de la mà. Núm. 269. Novembre-Desembre 2011.
• Arquitectura i cultura. Núm. 268. Setembre-Octubre 2011.
• Bioarquitectura. Núm. 267, Juliol-Agost 2011.
• Qui és qui en arquitectura. Núm. 266. Maig-Juny 2011.
• A Sant Narcís, canvi generacional. Núm. 265. Març-Abril 2011.
• Qui és qui en urbanisme. Núm. 264. Gener-Febrer 2011.
• El pols i la pols del temps. Núm. 263. Novembre-Desembre 2010.
• Club Med: cap de lluç o cua de sardina? Núm. 262. Setembre-Octubre 2010.
• Jardins i parcs públics. [Dossier] Núm. 262. Setembre-Octubre 2010.
• Un racó per a la nostàlgia: els jardins perduts. Núm. 262. Setembre-Octubre 2010.
• De la N-II al PMU13. Núm. 261. Juliol-Agost 2010.
• Gaudeamus igitur. Núm. 260. Maig-Juny 2010.
• Full de ruta. Núm. 259. Març-Abril 2010.
• Construint identitats a París. Núm. 258. Gener-Febrer 2010.
• Arquitectures llegides i viscudes. Núm. 257, Novembre-Desembre 2009.
• L’arquitectura racionalista. Núm. 257. Novembre-Desembre 2009.
• Fotografia i arquitectura. Núm. 256. Setembre-Octubre 2009.
• El que diuen les pedres i el que volem escoltar. Núm. 255. Juliol-Agost 2009.
• Danés, l’arquitectura i el país. Núm. 254. Maig-Juny 2009.
• El que la mar et dóna, la mar t’ho pren. Núm. 254. Maig-Juny 2009.
• Premonicions, intuïcions o casualitats. Núm. 253. Març-Abril 2009.
• Una guia de butxaca i de motxilla. Núm. 252. Gener-Febrer 2009.
• Ciutats amb arrítmies. Núm. 252. Gener-Febrer 2009.
• Girona i l’arquitectura psiquiàtrica catalana. El sanatori de Salt, Rafael Masó i els seus amics de Barcelona… Núm. 252, Gener-Febrer 2009.
• Urbanitzar les urbanitzacions. Núm. 251, Novembre-Desembre 2008.
• Entre la república i el nou règim. Núm. 251. Novembre-Desembre 2008.
• La Coma-Cros, factoria cultural. Núm. 250, Setembre-Desembre 2008.
• Passejant la memòria. Núm. 246. Gener-Febrer 2008.
• La Selva. L’intangible, retratat. Núm. 246. Gener-Febrer 2008.
• Llebrers, com el palmell de la mà. Núm. 243. Juliol-Agost 2007.
• Fer de la necessitat una virtut. Núm. 242. Maig-Juny 2007.
• Rafael Masó i el seu món (1). La geografia física de Rafael Masó. Núm. 239. Novembre-Desembre 2006.
• Rafael Masó i el seu món (2). La geografia humana. Col·laboradors, clients i amics. Núm. 239. Novembre-Desembre 2006.
• Rafael Masó i el seu món (3). Rafael Masó. Un home del segle XX. Núm. 239. Novembre-Desembre 2006.
• Locus Amoenus. Es Codolar de Tossa. Núm. 239. Novembre-Desembre 2006.
• Cor d’exiliats. Núm. 238. Setembre-Octubre 2006.
• L’arquitectura escolar pública (1). A tall de presentació. [Dossier] Núm. 232. Setembre-Octubre 2005.
• L’arquitectura escolar pública (2). Escoles de paper, el reflex de moltes precarietats. Núm. 232 Setembre-Octubre 2005.
• Tossa, el camí dels Cars. Núm. 231. Juliol-Agost 2005.
• Pelayo Martínez, arquitecte de l’Empordà (2). Apunts a una biografia. Núm. 228. Gener-Febrer 2005.
• Pelayo Martínez, arquitecte de l’Empordà (1). Núm. 228. Gener-Febrer 2005.
• Inventar l’arquitectura…i van set. Núm. 227. Novembre-Desembre 2004.
• El Parc Hospitalari Martí i Julià. Un equipament del segle XXI. Núm. 223. Març-Abril 2004.
• Santa Caterina, preexistències i sinergies. Núm. 220. Setembre-Octubre 2003.
• Amb l’aigua, un piló de coses més. Núm. 220. Setembre-Octubre 2003.
• Entrevista Joan M. De Ribot, molta arquitectura i més memòria. Núm. 219. Juliol-Agost 2003.
• Sant Narcís, geografia del record. Núm. 219. Juliol-Agost 2003.
• Ricard Giralt Casadesús, l’arquitectura com a actitud (1). Ricard Giralt Casadesús, notes a una biografia. Núm. 210. Maig-Juny 2001.
• Ricard Giralt Casadesús, l’arquitectura com a actitud (2). L’herència documental. Núm. 210. Maig-Juny 2001.
• Josep Puig i Cadafalch i la ciutat de Girona. Núm. 208. Gener-Febrer 2001.
• Homenatge a Carles Cassú. Núm. 205. Juliol-agost 2000.
• Premis d’arquitectura de les comarques de Girona 2000. Núm. 204, Maig-Juny. 2000.
• Fargnoli recopilat per Masó. Núm. 202. Gener-Febrer 2000.
• Els dibuixos de Vayreda. Núm. 202. Gener-Febrer 2000.
• Una obra ben construïda: l’arxiu dels arquitectes. Núm. 197, Març-Abril 1999.
• La col·lecció fotogràfica de mossèn Josep M. Albert (1930 – 1960). Núm. 168, Juliol-Agost1995. [Amb Eva Astarloa]
• Les guies dels arxius. Núm. 143. Maig-Juny 1991.

Altres articles

• Ricard Giralt Casadesús, arquitecte. Diccionari d’artistes catalans, valencians i balears editat pel MNAC i l’IEC. 2024.
• El Garatge Forné, per exemple. Diari de Girona, 2 de març de 2024.
• Les muralles de Tossa, fil d’Ariadna de la imatge turística de la vila (1801-1936). Quaderns de la Selva, 35. 2023. pp. 67-84.
• Posar un plat a taula quan a plaça no hi ha res. Estratègies de proveïment durant la Guerra Civil i la Postguerra a Girona. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 2023, Vol. 64, pp. 55-76.
• Llegint entre línies. Ressenya de JIMÉNEZ SUREDA, Montserrat. Mariposas, brujas, conjuros, doncellas y caballeros andantes. El miedo en el cine, la arquitectura y otras manifestacions culturales referides al Antiguo Régimen. eHumanista. Journal of Iberian Studies, 54 (2023): 368-370. Universitat de Santa Bárbara. Califórnia. ISSN 1540 5877
• Gérone, un regard de Toulouse. Brève chronique des incursions du groupe des Toulousains de Toulouse a Gérone en 1910. L’Auta. Histoire, Arts et Lettres en Midi toulousain. 5è sèrie. Núm. 139. Novembre 2022.pp. 350-360.
• El somni del Cuerpo de Arquitectos Municipales de España, una experiència associativa professional de clara voluntat tecnocràtica 1928-1950. Recerques, 80 (2022). pp- 31-54.
• De la caritat d’antic Règim a la beneficència pública contemporània: el pas de pobres a ciutadans en els segles XIX i XX. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Volum LXI. 2020.. pp. 109-134.
• Del plat a la pàgina escrita. Els receptaris i les notes de cuina, rebosteria, conserves i adrogueria de la família Masó-Aragó de Girona. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 2018, Vol. 59, pp. 493-568.[Amb Pep Vila]
• De l’exclaustració als nous usos. La memòria dels sis convents gironins. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 2016, Vol. 57, p. 77-102, [Amb Gemma Domènech].
• Associacionisme a Girona al segle XX. Suplències amb moltes declinacions particulars. Plecs d’història local, 2016, Núm. 161, p. 2-4.
• Los mataderos en Cataluña: una arquitectura industrial al servicio de la salud pública. X Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya. 2016. pp. 271-380. [Amb Gemma Domènech i Joaquim M. Puigvert]
• Ricard Giralt Casadesús, un noucentista transversal (1884-1970). Arquitectura, urbanisme i municipi a la Catalunya del segle XX. Annals de l’Institut d’Estudis Catalans.Vol. 46 (2015). pp. 447-470.
• La missió dels arquitectes municipals en la funció pública contemporània. Plecs d’història local, 2014, Núm. 152, p. 2-4.
• La descoberta dels Pirineus a partir de dos fons fotogràfica conservats a l’Arxiu Històric del Col·legi d’arquitectes de Girona. Joan Xicart Rigual i Rafael Masó Valentí. IBIX. Annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, 2012, núm. 2010-2011, p. 103-119. [Amb Gemma Domènech]
• Josep Claret, combat per la Nova arquitectura. Gazeta, 2010, pp, 55-59. [Amb Gemma Domènech]
• Escoles republicanes, molt més que aules i infants» Plecs d’història local, 2009, Núm. 132, p. 11-15,
• Enric Mirambell, retrats de ciutat. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 49 (2008) pp. 135-151. [Amb Gemma Domènech]
• L’Any Masó des de Sant Narcís. El Despertador núm. 13, 2007.
• Any Masó. Cent anys d’arquitecte. Mnemòsine, Núm. 3, 2006. pp. 245-254. [Amb Gemma Domènech]
• L’Alt Empordà: terra de col·leccionistes. Plecs d’història local, 1992, Núm. 40, p. 610-613,
• Azemar a l’arxiu històric municipal. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 1990, Vol. 23, p. 351-354,
• Benvingut, l’Estoig. Plecs d’història local, 1990, Núm. 26, p. 380-381.

Congressos i jornades

• The first school of architecture in Barcelona: Family origins and new professional profiles at the beginning of the 20th centur”. Jornada de Estudios Internacionales Movilidad social, género, taller y empresa en la Europa mediterránea (siglos XIX y XX). Grup d’Història del Treball. Treball Institucions i Gènere. Barcelona, 4-5 setembre 2024.
• L’activisme de les dones Masó de Girona, una estela de modernitat entre la pietat i la cultura. 1900-1936. International Congress on Gender Perspective and Feminisms. Social Movements and political Estrategy. Cornellà de Llobregat. 11th-12th December, 2023.
• Anàlisi d’una memòria recuperada. De l’heroïna a la dona normal. L’exemple de Maria Heras Duxans. Jornada d’Estudi. 150 anys de la Crema de Tortellà”. Tortellà. 2023.
• “Mujeres novecentistas en acción. La fundación de la Biblioteca Popular per a la Dona y del Institut de la Dona que Treballa en Girona. 1918-1936″. Congreso Internacional “Contemponáneas: Políticas, trabajadoras y hacedoras de sociedad.” Santiago de Compostela. 20 i 21 octubre, 2022.
• Y ellas también contaban. Una aproximación al relato completo de la familia Masó a través del legado femenino. 1830-2015. Jornades “Cases museu, una mirada de gènere i classe”. València, Subdirección General de Museos Estatales. Ministerio de Cultura y Deporte.Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries-Universitat de València. València. 2022.
• De l’arquitecte lliberal a l’arquitecte laboral al llarg del segle XX. La Mutua del CAME i la previsió social dels arquitectes. Comunicació al Congrés Internacional Herències/Legacies. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. 20-22 juny 2022.
• El Hospital de Santa Caterina de Girona, retrato de un hospital barroco. Simposio Internacional VI·Abrils de l’Hospital « Redes hospitalarias: historia, economía y sociología de la sanidad », Simposio Internacional VI·Abrils de l’Hospital « Redes hospitalarias: historia, economía y sociología de la sanidad », Saragossa. 2017.
• Arquitectes i enginyers, la mirada històrica sobre una idea de progrés. Jornada d’estudi. L’Obra Pública i els seus Professionals (S. XVIII-XX) : biografies, projectes, impacte modernitzador = Jornada de estudio La Obra Pública y sus Profesionales (S. XVIII-XX) : biografías, proyectos, impacto modernizador. Tossa de Mar. Centre d’Estudis Tossencs. 2017.
• Harina, capital y arquitectura en la Girona de principios de siglo XX. IV Seminario Internacional sobre Patrimonio de la Arquitectura y de la Industria ‘Agroindustria’. Paisaje y Patrimonio de la Industria de la alimentación. Madrid. 2017. [Amb Gemma Domènech]
• Los mataderos en Cataluña: una arquitectura industrial al servicio de la salud pública. X Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona. Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, 2017. pp. 371-380.
• De l’exclaustració als nous usos. La memòria de sis convents gironins. V Congrés d’Història de Girona. Monestirs i convents a Girona. Commemoració del mil·lenari del Monestir de Sant Daniel. Girona. 2015. [Amb Gemma Domènech]
• Ricard Giralt Casadesús (1884-1970) Un noucentista transversal. Arquitectura, urbanisme i municipalisme a la Catalunya del segle XX. I Simposi Internacional sobre el Noucentisme. Barcelona i Sitges. 2014.  
• La missió dels arquitectes municipals en la funció de l’administració pública contemporània. XIV Jornades d’Història del Treball: Les Professions liberals a Espanya, 1850-1950.Universitat de Barcelona, 2014.
• El Archivo de la Demarcación de Girona del Colegio de Arquitectos: Un archivo de archivos para documentar la arquitectura. 1st. European Conference on Architectural Archivist and Cultural Management. Bilbao. 2011
• La descoberta dels Pirineus a partir de dos fons fotogràfics conservats a l’Arxiu Històric del Col·legi d’arquitectes de Girona. Joan Xicart Rigual i Rafael Masó Valentí. VII Col·loqui d’Estudis Transpirinencs:Els Pirineus visitats: del segle XVIII a l’actualitat. La descoberta dels Pirineus: dels balnearis a l’excursionisme. Salardú. 2011.
• La funció pública dels arquitectes municipals en el pas del segle XIX al XX. XIV Jornades d’Història del Treball. Organitzades pel Grup de Recerca Treball Institucions i Gènere.  Barcelona, 2014.